Arquitectura de defensa
El castell de Santa Oliva és una mostra de l'arquitectura defensiva del s. XI a Catalunya. Les torres de defensa i els castells marcaven fronteres dins la Marca de Barcelona. En un context en què la Marca patia atacs de tropes enemigues i de suposats conqueridors, l'arquitectura defensiva cobrava tot el sentit.
Des castell de Santa Oliva destaca una impressionant torre romànica de planta rectangular amb finestres i espitlleres de mig punt, culminada per merlets, que es pot observar des del jardí de la casa. L'edifici, assentat sobre un turó, domina el territori. Per això, als seus peus s'hi va desenvolupar el poble. La sala del castell és el cos adosar a la torre, que a partir del s. XVII es converteix en l'església en honor a la Mare de Déu del Remei. En aquest moment es decapita la torre de la dreta, de base circular amb boniques espitlleres, per convertir-la en el campanar.
El castell de Santa Oliva ha estat tradicionalment un espai d'acollida. Ciutadans de tota la comarca i més enllà arribaven al castell amb motiu de la festa major de la Mare de Déu del Remei per participar en els actes festius. Els carros dels pagesos es desplaçaven a través de la comarca durant dies per assistir i participar de les festes.
